MALLORCA LLIURE DE TRANSGÈNICS” RECLAMA LA CREACIÓ IMMEDIATA DE LA COMISSIÓ DE BIOSEGURETAT I DEMANA INFORMACIÓ SOBRE EL REGISTRE DE CULTIUS TRANSGÈNICS

El Parlament de les Illes Balears va aprovar el passat 4 d’octubre de 2007 la Declaració del nostre territori com a zona lliure de cultius transgènics després d’una campanya de pressió promoguda per “Mallorca lliure de transgènics”, una plataforma d’entitats i persones constituïda per oposar-se al cultiu i a la comercialització d’organismes modificats genèticament.

De llavors ençà gairebé no s’ha pres cap mesura per fer efectiva aquesta declaració malgrat el reconeixement per part de la Conselleria d’Agricultura de l’existència de cultius de blat de moro transgènic al Pla de Sant Jordi i del risc de contaminació genètica accidental de cultius convencionals i ecològics.

Per aquests motius, “Mallorca lliure de transgènics”, després de reunir-se amb la Conselleria d’Agricultura i de la realització de la seva darrera assemblea, vol anunciar les seves iniciatives:

• “Mallorca lliure de transgènics” ha demanat oficialment a la Conselleria d’Agricultura les dades oficials sobre cultius transgènics a les nostres Illes, els quals han de ser públics d’acord amb el Decret 66/2007, de 25 de maig, pel qual es crea el Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la nostra comunitat.

• Així mateix, “Mallorca lliure de transgènics” reclama la creació immediata de la Comissió de Bioseguretat prevista en l’esmentat Decret, com a òrgan d’assessorament i control en matèria de bioseguretat. Entenem que un any després de la promulgació del Decret de la creació d’aquesta comissió, ja és ben hora de que sigui una realitat.

• Finalment, “Mallorca lliure de transgènics” anuncia noves accions i mesures de pressió a partir de setembre, a fi de fer efectiva la Declaració del nostre territori com a lliure de transgènics.

Més informació aquí

Ens arriben notícies d’un nou centre social okupat al centre de Palma, aquesta és la seva carta de presentació:

Polititzar les nostres vides s’ha convertit en una prioritat.

S’encén la flama, ja tenim foc: les forces s’han d’anar renovant. Dia a dia Ciutat desperta, el moviment continua. S’ensuma l’estiu i s’obren les portes d’un espai alliberat de les urpes de l’abandonament i desitjós de ser regalat a les lluites, per a l’activisme social, per a la cultura, per a l’art, per a la reflexió, per a la desobediència…

Al mig del que queda del barri xino ara ocupat per botigues, apartaments de luxe, palaus abandonats, construccions en sèrie, on han buidat els carrers de la seva gent a través de les expropiacions massives i forçades, volem deixar clar que hi ha altres maneres de fer barri i de fer les coses. Amb aquest propòsit sorgeix la necessitat de crear un espai que pretén donar una resposta a aquesta amenaça.

Neix així, el Centre Social Ocupat El Resplendor.

Després d’unes setmanes de treball per habilitar l’espai i de posar en marxa l’assemblea, arriben els acords i els punts en comú:

horitzontalitat      vegetarianisme    autogestió

assemblearisme        vida al carrer

cultura popular                      ecologisme

anticapitalisme      contra el patriarcat

denúncia                                decreixement

formació                                         reflexió

creació de discurs

D’aquí sorgeix la nostra pràctica i a partir d’això ens definim. El centre social està OBERT a col·lectius i individus cada dia per a posar en marxa o continuar amb les vostres iniciatives, inquietuds, idees i demés propostes afins o bé participar de les activitats que hi haurà. Qui gosa?

L’Institut d’Educació Secundària Josep Sureda i Blanes us convida a la I JORNADA D’HORTS ECOLÒGICS URBANS que es realitzarà el proper dissabte 21 de juny de 2008 de 10 a 14 h. al C/ Joan Coll, núm 2 de Palma (Son Gotleu)

L’IES Josep Sureda i Blanes obre les seves portes a la comunitat amb la presentació del Projecte de  creació i manteniment d’Horts Ecològics Urbans que es desenvoluparà a partir del proper curs escolar  2008/09.

La iniciativa consisteix a posar a l’abast dels veïns i veïnes de Son Gotleu, preferentment, i de la ciutadania en general, la possibilitat de gaudir de la cessió temporal d’una parcel·la de terreny on  desenvolupar el vostre propi hort.

Ens agradaria que la Jornada propiciés un espai d’encontre entre veïns i veïnes, ciutadania, entitats i organismes interessats, ja sigui des del punt de vista agrícola, ambiental, econòmic, social o personal. Comptarem amb la participació d’organitzacions i personal expert en la matèria, que exposaran les  seves experiències. Hi haurà un taller on cadascú podrà fabricar el seu cossiol amb material de reciclatge i emportar-se un planter. Durant la Jornada sembrarem un arbre, com a acte simbòlic, per representar l’inici d’aquest projecte comunitari.

Per això, esperem rebre la vostra visita a la I Jornada d’Horts Ecològics Urbans i que el projecte sigui el
vostre interès.

Si voleu rebre més informació, contacteu amb:

• agraries@iesjosepsuredaiblanes.com
  

Invitació en PDF [106kb]

I ja en van set… des de que la XIP va posar en marxa la iniciativa de les fires d’intercanvi ara fa casi bé dos anys, hem intentat seguir-les arreu on s’han realitzat. L’any passat, integrada dins les festes de la barriada del Puig de Sant Pere (a ciutat), des d’Agrohoritzontal varem organitzar la primera fira a ciutat, i aquest any preparem la segona que es realitzarà a ciutat… evidentment i esteu totes més que convidades!

Baixa’t el cartell de la VII Fira d’Intercanvi i ajuda’ns a difondre-la pel teu barri.

Ja us en recordeu de com anava tot? És molt senzill, només un parell de passes a seguir:

1. Agafem una bossa resistent (o una motxilla, o una senalla, o una carretilla, el cistell de la bicicleta…).
2. Hi introduïm aquelles coses que vulguem intercanviar (coses útils per altres que ja no aprofitem).
3. També podem pensar en intercanvis no materials… en aquest cas, els podem apuntar en un paper… per no oblidar-nos-en.
4. Ens acostem a la plaça dels Pins (Plaça de la Porta de Santa Catalina), cap allà a les 10 del matí.
5. Col·loquem les nostres coses sobre una de les taules que hi haurà.
6. Comencem a cercar el que ens interessi per a intercanviar… que surti la vena comerciant que duim a dins!

L’any passat ens ho vam passar molt bé, mireu sinó algunes fotografies que varem prendre. Esperem que aquest any es repeteixi la jornada.

Per cert! Que aquest any també hi ha tallers d’intercanvi: reparació bàsica de bicicletes, mandales, fanalets de vidre, teatre de carrer…

Anima’t a passar per la plaça!

Seguint amb la descoberta del pa, aquest matí he berenat d’una pita amb tofú. El plat pot semblar molt elaborat per preparar-lo de bon matí, però el cas és que no m’ha duit pas més de 20 minuts, menjar-me’l i tot!

La massa que he emprat és la mateixa que la del pa àzim de l’altre dia, però amb menys quantitat, ja que només en volia fer una. Després, en lloc de introduir-la al forn, l’he posat en una pella calenta, voltant-la alguna vegada per tal que quedés ben cuita per les dues bandes.

Després m’he documentat una mica per a conèixer una mica més el tema… La pita, pitta o pa de pita és una torta de blat sense llevat sovint redona i torrada. Tradicionalment s’elabora als països de l’Orient Mitjà i a la cuina mediterrània. Predomina al nord d’Àfrica, cap al llevant i la península aràbiga, des de la Índia al l’Afganistà.

A la cuina grega se n’elabora un tipus que porta llevat i l’empren en làmines molt fines, de menys d’un milímetre, formant sobroses combinacions com la tyropita i l’spanakopita.

La wikipèdia anglesa n’explica moltes coses interessants, entre elles la forma de preparació en diversos països.

Segons diu, per a preparar la souvlaki pita, els grecs empren llevat fresc, aigua, farina de blat i una mica de sal amb el que preparen la massa. Aquesta massa s’ha de deixar estovar perquè el llevat faci efecte. Tot seguit es dona forma a aquesta massa, fent una capa fina amb les dimensions que es desitgin. Aquesta massa es cou en un forn de pedra, al terra, a la cuina tradicional grega o en un làmina de metal, preferiblement convex a la cuina tradicional àrab.

Per preparar els plats grecs que anomenavem aquí a dalt, no s’empra llevat i es preparen làmines realment fines de massa.

Un bon consell per a preparar la pita és esquitxar una mica cada cara de la pita amb una mica d’aigua, amb el que es frena una mica la inflada i permet que l’interior quedi ben cuit.

Animau-vos a preparar-ne, us sorprendreu dels resultats i és una bona manera de gaudir més dels nostres àpats de cada dia.

Ei! Ahir vaig tenir un horabaixa tranquil, d’aquests d’estar per casa i vaig decidir fer algún experiment fent pa, que ara feia molts anys que no ho feia. Vaig pensar fer un pa senzill, així per anar seguint la història d’aquest aliment des de la meva cuina. Per això, vaig optar per al pa àzim o alís, un tipus de pa sense llevat que queda molt pla i que encara avui es consumeix en comunitats musulmanes en època de Ramadà. La wikipedia espanyola té un article interessant per conèixer-ne una mica més la història.

La pecularietat d’aquest pa és doncs estar fet sense llevat, només farina, aigua i una mica d’oli. Així, una vegada cuit, pràcticament tot és crosta i no té molla… i es nota, eh? Ahir em vaig esbraonar el barram de tant crec-crec… però va ser bo (a mi em va agradar).

Si us sembla, us en deixo la recepta. Jo me’l vaig menjar cobert d’enciam, d’aquestes fantàstiques tomàtigues que entraven a la senalla i ruixat amb una mica d’oli… però este pan lo aguanta todo com deien fa un temps per televisió.

Ja està, com veieu és ben senzill i econòmic… a més, aquesta mateixa base la podríem emprar per a fer pizzes o coques o…

Tot i que encara queda per debatre si prenem els atapins i muntem alguna projecció a la fresca (que per això les finques tenen terrats i les cases pati), de moment la programació del cinefòrum per les properes tres sessions és aquesta.

Penseu que tenim una pàgina dedicada al tema, on podreu trobar algunes ressenyes i trailers per anar fent gola.

Algunes persones els han demanat: no considereu de mala educació fer sonar vegetals mentre d’altres es moren de gana? The Vegetable Orchestra ho té clar… si us preocupen aquestes qüestions actueu, canvieu el vostre modus vivendi, feu pressió política, però no penseu que els nostres instruments són els qui creen les injusticies al món… fet i fet, consumeixen molta menys energia que els tradicionals o els ordinadors portàtils i, a més, són reciclables!

The Vegetable Orchestra crea la seva música només emprant instruments fets de verdures, com ara flautes de pastanaga, baixos de carabassa o violins de porro, els porro-carabassí-vibradors, els cogombrefons i els bongos d’àpit. Amb ells l’orquestra crea el seu propi univers, sa, extraordinari i enverdurat. El conjunt supera conceptes conceptes sans o hàbits que escolten incansables recuinats.

Fundada el 1998, l’orquestra està formada per once músics, un tècnic de so i un videocreador, tots amb la mateixa veu i pes alhora de prendre decisions importants, que no reconeixen fronteres envers el seu repertori, que va des de la música contemporània, els sons orientats al house o a la música electrònica experimental, el free jazz, el noise, dub o el clicks’n'cuts.

Els seus concerts apel·len a tots els sentits. Al final de la música i el joc d’imatges ofereixen a l’audiència una sopa de verdures fresques.

]]> http://agrohoritzontal.wordpress.com/2008/06/04/orquestra-vegetal/feed/ agrohoritzontal http://agrohoritzontal.wordpress.com/2008/06/01/republicas-unidas-de-la-soja/ http://agrohoritzontal.wordpress.com/2008/06/01/republicas-unidas-de-la-soja/#comments Sun, 01 Jun 2008 02:48:15 +0000 agrohoritzontal http://agrohoritzontal.wordpress.com/?p=189

Llegint la revista Agrocultura, hem trobat a la secció publicacions el llibre Republicas unidas de la soja. Realidades sobre la producción de soja en América del Sur. Aquest llibre és una recopilació d’assaigs de diferents autors sobre les conseqüències socials, econòmiques i ecològiques de l’expansió dels monocultius de soja a Amèrica llatina.

Con esta compilación se intenta hacer un aporte al debate político en Latinoamérica, sobre las consecuencias del modelo de la soja. A pesar de que de este modelo es el gran motor del crecimiento económico ya no se puede esconder que también es una de las principales razones de destrucción de biodiversidad y generación de pobreza. Los casos expuestos en este informe son asimismo útiles para la concientización en aquellos países que están iniciando el camino hacia la industrialización de la agricultura. En este sentido, Paraguay y Argentina son casos referentes en el fracaso de la agricultura de transgénicos como solución a los problemas del hambre de la población y el “progreso” de la población campesina.

Otro de los objetivos de este trabajo es ampliar la sensibilización de la población en el Norte y en el Sur, sobre las consecuencias ambientales y socioeconómicas que implica el Modelo Agroexportador de soja forrajera.

Nuestra voluntad es generar un amplio debate y críticas en torno a la dependencia europea de la importación de forraje y sus consecuencias sobre la vida rural en este continente. Es necesario poder instalar en la conciencia de la población europea el nivel de violaciones de los derechos humanos que implica la producción de soja en el Sur, además de la pérdida de soberanía alimentaria y vida rural que este modelo causa a ambos lados del Atlántico. Resulta ineludible presentar el panorama de las consecuencias de este modelo tanto en el Norte como en el Sur para poder aumentar el rechazo a este modelo industrializado de agricultura en diferentes sectores de la población latinoamericana y europea.

Es muy importante también presentar este libro en el momento en que está promocionándose incoherentemente la producción masiva de agrocombustibles a base de monocultivos industriales. Se pretende ignorar las consecuencias devastadoras que ya vivimos los pobladores del Sur y forzar una nueva ola de expansión de la frontera agrícola.

Mitjançant aquest escrit, un grup de gent relacionada amb diferents moviments socials de l’illa de Mallorca volem donar a conèixer que hem decidit realitzar unes jornades sobre agroecologia i cultura popular.

D’aquesta forma, els participants tendran l’oportunitat de quedar-se a dormir al poble on es faran les jornades, que com ja hem dit combinaran les pràctiques agrícoles amb diferents xerrades i tallers relacionats amb el moviment agroecològic, que inclou la cultura popular.

Les jornades, que duraran tres dies, es realitzaran sota el nom “Sembrant Moviment: Jornades d’Agroecologia de Mallorca” a Esporles el mes de setembre, els dies 26, 27 i 28.

Una iniciativa per anar més enllà

A Mallorca, les problemàtiques ambientals són una preocupació. Però entre la preocupació i la recerca de solucions als problemes hi ha unes quantes passes. És des de la recerca, des del camp de les propostes, que es convoquen les Jornades d’agroecologia de Mallorca, un granet més a afegir als que altres moviments socials de l’Illa ja estan aportant.

La nostra és una iniciativa d’auto i de reaprenentatge de sabers relacionats amb el camp, la producció agrícola i la cultura popular. Sabers que existien a moltes de les nostres cases i que la cultura globalitzada ens ha anat traient per vendre’ns d’altres més xerecs.

És temps d’exercir lògiques diferents a la del capitalisme per anar construint a partir d’elles. Per això parlem de revaloració del medi rural, regeneració d’allò local, creació de comunitat, implicació, participació, coevolució amb la natura, decreixement, etc. Perquè una societat sostenible ha de viure de cara a la terra.

http://mallorcagroeco.noblogs.org/

]]> http://agrohoritzontal.wordpress.com/2008/05/26/presentacio-de-sembrant-moviment-jornades-dagroecologia-de-mallorca/feed/ agrohoritzontal GegantaSembrantMoviment