Conèixer gent nova, obre noves portes. Ho sabem per experiència i així ens ha tornat a succeir. A la darrera assemblea s’hi va incorporar una parella que venien d’un grup de consum de Barcelona i ens van comentar que allà utilitzaven una eina informàtica per fer les comandes. Es van posar en contacte amb els seus companys i han compartit l’enllaç amb nosaltres. És una eina de programari lliure pensada per ser allotjada en un servidor, amb el que pot utilitzar-se a Internet, que s’anomena Aixada. Ha estat desenvolupada per un membre del grup de consum del mateix nom. En ser programari lliure és de lliure distribució, amb el que ens en podem fer amb una còpia des de la seva web.

Pàgina inicial d'Aixada, versió en anglès (el català també està disponible)

Nosaltres encara hem de xerrar si adoptem o no l’eina en la nostra dinàmica, suposam que n’haurem de fer algunes proves i trobar la seva utilitat en el nostre dia a dia, però la valorem com una eina molt útil per als grups de consum autogestionats.

Ja compartirem amb vosaltres la nostra experiència si finalment l’adoptem, igualment us animem a compartir les vostres impressions si vosaltres la poseu a prova.

En el seu lloc web la descriuen com una plataforma de codi obert per ajudar a gestionar les necessitats de les cooperatives de consum. Està dissenyada per autogestionar la comanda, la compra, la venta i la distribució dels productes. Aixada 2.0 s’està utilitzant a la cooperativa Aixada, a Barcelona, des de la que s’autoadministren més de 700 productes distribuïts mitjançant 60 productors ecològics locals a unes 40 unitats familiars. La plataforma combina una aplicació de compra electrònica normal amb un mòdul per gestionar productors i productes. A més, està pensada per ajudar a gestionar els membres de la cooperativa, traçar l’stock de productes i els patrons de consum.

El primer és un articicle de Rubén Suriñach, del CRIC, que aporta una visió contextualitzada dels grups de consum com espais de transformació política. Us en recomanem la lectura… si us entren les ganes d’actuar i no sabeu per on començar, la nostra propera assemblea és el dia 13 de gener. Estau convidats a assistir, com sempre, vaja.

El segon, és una pàgina web anglòfona que presenta tot un univers d’experiències sobre consum col·laboratiu. Collaborative Consumption, What’s mine is yours, dóna peu a hores d’exploració i és un bon punt de partida per qui cerqui inspiració per trobar un camí de com sortir del forat de la crisi, que sembla que tot ho vol absorbir.

Si teniu ganes de comentar les vostres impressions, feu us dels comentaris!

Vine el dia 21 d’octubre al número 3 del carrer de Posada de Terrasanta (entre sa Quartera i Quadrado).

• A les 18:00 obrirem les portes.

• A les 19:00 presentarem el projecte d’espai autogestionat que impulsem des d’aquí.

• A partir de les 20:00 oferirem una mica de menjar i farem gresca (fins a una hora prudent, per no molestar a les veïnes!

Ja tenim el cartell!!! Ens ajudes a difondre’l?

Per si tot això et ve de nou, t’expliquem una mica com hem arribat fins aquí:

Fa més de set anys que Agrohoritzontal existeix com a cooperativa de consum ecològic i, durant aquests anys, ens hem sentit molt ben rebuts a casa d’altri; llegint les pàgines d’aquest blog veureu quants canvis de casa hem fet. Per marcar un punt d’inflexió i crèixer una mica més, fa cosa de dos anys que ens vàrem proposar trobar casa nostra i, des d’allà, obrir el projecte més enllà de nosaltres. Hem dedicat molts esforços a trobar un espai adequat (havíem de tenir en compte moltes coses i arribar a molts de consensos) i finalment, fa poc més d’un any vam entrar a treballar al local que ara us volem presentar.

En aquests moments el local està per omplir d’experiències i activitats compartides. Pensem que és un bon moment per treure arrels i aportar alguna cosa al lloc on ens hem instal·lat. També, després de tant temps de feina portes endins, tenim ganes de retrobar-nos amb els amics que s’han anat repartint per l’illa. A més, tenim moltes ganes de trobar companys i companyes d’aventures: col·lectius i persones que facin d’aquest espai el seu i, entre totes, avencem en l’autogestió de les nostres vides.

De la darrera trobada van sorgir quatre grups de treball autònoms amb unes finalitats a mig definir… esperem que d’aquest tercer encontre en surtin més coses bones.

Costarà una mica més trobar-nos, fins que el tenguem més acondicionat, però sempre ens podeu deixar comentaris aquí, al blog, o enviar un correu a l’adreça cooperativaagrohoritzontal [garrofa] moviments.net.

Deixem el comunicat del periòdic Cultura Obrera referent al desnonament del Sitio:

ATAC A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I A LA CULTURA LLIURE

LA POLICIA MUNICIPAL DE CIUTAT DESALLOTJA EL CSOA EL SITIO JUST ABANS DE LA FESTA DE RECOLZAMENT AL PERIÒDIC CULTURA OBRERA

Dissabte entre les 19 i les 20 hores la policia municipal de Ciutat ha desallotjat el Centre Social Okupat i Autogestionat El Sitio, devora el centre comercial del Coll d’en Rabassa (Ciutat), just quan s’estava preparant una festa de recolzament al periòdic Cultura Obrera.

En un fet poc usual, la policia (Unitat d’Intervenció Immediata) ha intervingut d’horabaixa i just abans de l’activitat. El que ha sobtat a tots els presents. El   que ha estranyat més encara a un dels redactors d’aquest periòdic quan s’apropava a l’indret ha estat que al dispositiu policíac que impedia el pas al centre  social coneixia que la festa era de recolzament a un periòdic.

Des de Cultura Obrera entenem aquest desallotjament com un clar atac a la llibertat d’expressió, per dos motius. D’una banda, festes com aquesta són una manera de fer créixer la difusió d’un periòdic independent i que no es troba sota cap interès econòmic; D’altra, en un temps en què l’accés a l’habitatge i als immobles és un impediment, s’ha optat per acabar amb una iniciativa que ha recuperat uns locals que duien anys tancats. Això és més lamentable si miram la manca d’espais disponibles per a la realització d’activitats de caire artístic. A nosaltres no ens ve de nou. Salta a la vista la desídia de l’administració  davant dels edificis en degradació i la via en què s’intervé quan se’ls hi dóna un ús alternatiu.

Tot i això, Cultura Obrera ha acabat de sortir al carrer a primers del mes de juliol, complint així sis anys de periodisme crític i independent, i tornarà a sortir al carrer a començament de setembre. Agraïm amb aquestes lletres totes les mostres de solidaritat activa que pugueu mostrar.

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

L’Estat espanyol, amb més de 75.000 hac. sembrades l’any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície conreada amb OMG a Europa.[1] Després d’Aragó, Catalunya és amb unes 27.000 hectàrees la regió europea amb més hectàrees d’OMG conreats. A la vegada, durant els últims anys el 42% dels camps experimentals a cel obert d’OMG a la UE han estat sembrats a l’estat.[2]

Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsato i de Dupont). El seu objectiu és dominar de manera monopòlica el mercat mundial de llavors per tal que totes les pageses i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves ventes de llavors.[3] Syngenta, juntament amb el grapat d’empreses transnacionals (ETN) que controlen a) els mercats mundials d’insums agraris (llavors, fertilitzant, agroquímics…)[4], b) els circuits de distribució i comercialització d’aliments i matèries primes agroalimentàries, i c) el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic.[5] Després d’haver estat imposat durant dècades a escala planetària, cada cop més veus assenyalen que 1) aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a la que s’enfronta actualment la humanitat,[6] i 2) els transgènics agrícoles representen una nova volta de cargol del model agroindustrial, la qual no fa res més que profunditzar els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l’agronegoci transnacional.[7]

Segons la legislació europea, els camps experimentals d’OMG representen un pas intermitg indispensable per a que la Comissió Europea (CE) aprovi el conreu comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com duen anys denunciant diversos actors europeus[8], el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l’aprovació de les seves llavors transgèniques està ple de trampes i irregularitats. Entre elles, destaquen, per una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA) els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la industria transgènica.[9] Per altra banda, també cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.[10]

Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l’aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per l’engreix animal i de productes per a l’alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més d’absolutament indesitjable.[11] La proliferació de l’agricultura transgènica al nostre territori ha suposat l’extinsió de com a mínim dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”) i la disminució en un 95% del conreu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008.[12]

Tot plegat indica inequívocament que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupament i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l’agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària del pobles. És per això que rebutgem frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (… necessaris per a que uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionin les seves estratègies de negoci). És per això que fem una crida a passar a l’acció per tal de destruir tant els conreus transgènics com l’ordre social que perpetuen els actors que els promouen.

Referències

[1] Per a més informació sobre l’evolució durant els últims anys de la superfície conreada amb OMG a l’estat és possible descargar una taula amb format pdf des de el lloc web del MARM: http://www.mapa.es/agricultura/pags/semillas/estadisticas/serie_maizgm98_06.pdf

[2] www.tierra.org

[3] Per tal d’assolir aquest objectius Syngenta no dubta en emprar els mètodes més expeditius que es puguin imaginar. Serveixi d’exemple l’atac que va dur a terme l’any 2007 al Brasil una empresa de seguretat contractada per aquesta multinacional contra camperoles que havien ocupat una finca de la seva propietat, acció que va concloure amb un camperol del Movimento dos Sem Terra assassinat i cinc més ferits de gravetat.

[4] L’any 2006 les quatre principals empreses de llavors (Monsanto, Dupont, Syngenta i Groupe Limagrain) controlaven el 44% del mercat de llavors. Aquell mateix any Monsanto, Dupont, Syngenta van dominar el 46% del mercat mundial de llavors patentades. A la vegada, Montsanto, Bayer, Syngenta y DuPont-Pioneer van controlar el 100% del mercat munidal de llavors transgèniques: ETC Group, 2007. Las 10 compañías de semillas más importantes del mundo – 2006. Disponible a: http://www.etcgroup.org/en/node/657

[12] Binimelis, R., 2008. Coexistence of plants and coexistence of farmers: Is an individual choice possible? Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 21(5): 437–457.

What's organic about organic

Tres anys de rodatge als EUA i contactes amb persones implicades en el procés i d’altres amb promotores d’opinió han desembocat en un documental que porta per nom What’s “organic” abou organic on analitza el moment actual del cultiu i producció d’aliments ecològics en un moment d’auge d’aquesta tendència.

El documental defensa el consum conscient d’aliments ecològics, convertint les decisions de la compra quotidiana en accions per a promoure un canvi en l’esfera econòmica i social del nostre entorn.

Al youtube pot veure’s el trailer:

Més informació directament a la web del documental| What’s organic about organic