El declivi del copyright…

Franco Berardi, conegut com a Bifo, és autor de El Sabio, el Mercader y el Guerrero. El llibre és realment recomanable per molts de motius… fa un interessant repàs al maig del 68 i al moviment de l’autonomia obrera italiana i construeix una imatge molt útil sobre l’evolució cap al capitalisme cognitiu en mans dels managers.

Però aquí el citem per la seva crítica a la propietat privada [cita pàg. 261-262], fonamentada en els mateixos principis que l’han justificat durant les darreres dècades. Segons John Locke, la propietat privada és necessària per a protegir la exclusivitat del consum de bens escassos i és útil per a incentivar la investigació.

Bifo critica que en la producció de bens immaterials, essència de les societats postindustrials, els bens ja no són consumibles i que, de fet, guanyen valor en la seva socialització. Alhora, el sorgiment de comunitats creatives com la que impulsa els projectes de gnu/linux, la producció cultural sota llicències copyleft, etc… demostra que la innovació en contexts reticulars és potenciada per la col·laboració i el compartir informació.